Més de 400 persones van assistir per a reconèixer la labor de Don Emilio en els seus 33 anys com a metge local i acomiadar-se d’ell
Ondara, 07.03.16. L’Ajuntament d’Ondara va rendir homenatge al Doctor Emilio Aragó, “Don Emilio”, recentment jubilat i que ha prestat els seus serveis com metge de família a Ondara des de 1983, fins a la seua jubilació, el passat 1 de febrer del 2016. L’acte d’homenatge es va celebrar divendres passat a l’Auditori Municipal d’Ondara, obert a totes les veïnes i veïns d’Ondara, i va ser multitudinari, ja que van ser centenars les persones (més de 400) que van assistir per a reconèixer i agrair a “Don Emilio” la important labor que ha realitzat durant més de 30 anys.
L’acte va ser presentat per l’Alcalde d’Ondara, Zeus Serrano, i va comptar amb l’actuació de la Rondalla La Colla del Cánter, després de la qual cosa, diverses persones relacionades amb la trajectòria de Don Emilio van anar pujant a l’escenari i van desgranar detalls de la història d’Emilio Aragó a Ondara. Així, l’acte va comptar amb la intervenció del director de la Residència Mare de Déu de la Soledat d’Ondara, Benjamí Estrada; qui va destacar de Don Emilio que era una persona sempre disponible i preocupada per la salut de les persones que estan a la Residència. El farmacèutic Fernando Mud, en representació de les farmàcies de la població, va destacar l’excel·lent col·laboració metge-farmacèutic, així com la relació d’amistat. El Coordinador Mèdic del Centre de Salut d’Ondara, Salvador Sigalat, va assegurar que Don Emilio s’havia guanyat a pols aquest reconeixement. El director del centre de Salut d’Ondara, Rafael Gómez Ferrer, va voler deixar patent que “Emilio ha sigut un metge excepcional, que s’ha sabut adaptar a les circumstàncies”, i del que va destacar “la seua humanitat”. I Juan Martí, com anterior Jutge de Pau a Ondara, va indicar que Don Emilio s’ho mereix per tot pel que ha fet per les persones d’Ondara (“és una manera de tornar-li tot el que ha fet per nosaltres”), i va afirmar que és una declaració “justa”.
Després, l’Alcalde d’Ondara, Zeus Serrano, va procedir a entregar-li el “Pin” amb la insígnia de l’Ajuntament d’Ondara, i Emilio Aragó va tindre unes paraules per a recordar la història mèdica d’Ondara i va aprofitar per a assegurar que “Ondara ha sigut un poble de molta qualitat humana i professional, quant a metges i infermers”, destacant que els professionals que atenen aquesta població estan molt qualificats. En els seus agraïments, va destacar el paper de Joaquín Poquet (practicant) i especialment el de la seua dona, Mª Carmen Ramis. Don Emilio va culminar les seues paraules dient que “Ondara és un poble agraït i generós”, després de la qual cosa, va abaixar de l’escenari i tots els assistents van poder felicitar-li i acomiadar-se d’ell.
Prèviament a l’acte d’homenatge, l’Ajuntament d’Ondara va celebrar un ple extraordinari per a declarar a l’exmetge de família de la població, Emilio Aragó Mengual, com “Fill Adoptiu” d’Ondara, a l’empara de l’article 3 del Reglament per a la Concessió de Condecoracions, Honors i Distincions de l’Ajuntament d’Ondara, que indica que el títol de Fill Adoptiu “podrà recaure en aquelles persones que per les seues destacades qualitats personals o mèrits assenyalats en benefici, millora o honor de la localitat, siguen motiu de vertader reconeixement popular per aconseguir un alt prestigi i consideració general”. La declaració d’Emilio Aragó com “Fill Adoptiu” d’Ondara va comptar amb el suport unànime de totes les forces polítiques, així com amb la presència del propi Don Emilio i els seus familiars.
En el ple es va fer constar, per part de l’Alcalde, Zeus Serrano, part de la història d’Emilio Aragó al seu pas per Ondara, des de la seua arribada en 1983, fins a la seua jubilació el passat 1 de febrer del 2016.
“Emilio arriba a Ondara el dia 25 de gener de 1983, amb plaça en propietat per oposició, com a Metge Titular d’APD (Assistència Pública Domiciliària). Es tractava d’un Cos ja extingit de la Sanitat Pública que, a banda de la funció assistencial tal i com la coneguem hui, exercia funcions de salut al servei de la sanitat local municipal com assistència a persones incloses en el padró de Beneficència (d’ací la seua vinculació permanent a allò que en el futur ha sigut la Residència d’Ancians), reconeixement de quintos i d’aquelles persones que opten a plaça de Policia Local, medicina forense, inspeccions sanitàries d’establiments, campanyes de vacunació (també les de xiquets i xiquetes, ja que aleshores no existia pediatra), control d’epidèmies, etc. Són anys que Emilio anomena de la “medicina heroica”: dos metges, Vicent Climent i Emilio; un practicant (Joaquin) i una matrona (Maite) per a tota la població. No existia servei d’urgències, ni pediatra, ni administratius, ni zeladors. La seua dona i la de Vicent feien les funcions administratives fins que l’ajuntament que presidia Antonio Ramis va proporcionar una administrativa (Fina Garcia). Açò va facilitar que s’implantara la historia clínica a tots els seus pacients, cosa poc freqüent en les consultes de primària d’aquella època, però que va racionalitzar molt la forma de treballar.
La seua insistència constant i el bon fer de l’equip municipal fan que s’aconseguira un metge més durant els tres mesos d’estiu, que posteriorment arribà a fer-se permanent i, inclús, s’amplia el personal a un altre infermer i a un altre metge de reforç durant el període estival.
A l’any 1991 s’implantaren els Equips d’Atenció Primària amb una dotació de personal més adient a les necessitats de la població: un zelador, tres metges de primària, un pediatra, una matrona i tres infermers. Per necessitat d’espai, s’obri el consultori auxiliar del Barri del Crist. L’anomenen Coordinador Mèdic de l’Equip d’Atenció Primària d’Ondara a l’any 1994. En 1997, fet l’edifici del nou Centre de Salut, arriba l’ordre de Conselleria per la qual quedava suprimit el Consultori d’Ondara i tot el personal quedava adscrit al nou Centre de Salut, que s’obria al públic al setembre de 1998.
A l’any 2007 s’admet la sol·licitud d’Emilio de deixar ser Coordinador Mèdic, desprès de tretze anys en aquest càrrec. A partir d’ací la seua tasca
consistia en exercir la seua professió amb la millor dignitat possible.
Quant a la Residència d’Ancians, formava part de l’obligació professional d’Emilio com a metge d’APD perquè aleshores era l’Asil de la Mare de Déu de la Soledat. Tant durant aquest període com en el posterior, va exercir com a metge de medicina assistencial, 25 anys, fins que les places dels residents varen passar a dependre de la Conselleria i s’exigia un metge amb contracte professional. Com que ell tenia contracte d’exclusivitat amb la Conselleria de Sanitat, es va veure en l’obligació de deixar de fer eixa funció assistencial, encara que tots els residents li estaven assignats com a pacients, i feia les funcions administratives. Així i tot va continuar sent membre del Patronat des de la seua arribada a Ondara fins la jubilació, l’1 de febrer de 2016, en que va comunicar la decisió de dimitir del càrrec de membre del Patronat perquè al residir en altra població i desvincular-se de les funcions sanitàries no desitjava convertir-se en un element decoratiu de la Junta. Esperant que siga atesa la proposta de nomenament com a Fill Adoptiu d’Ondara i agraint els serveis prestats en la localitat”.
