Ondara, 08.03.18. Hui dijous 8 de març, Dia Internacional de la Dona, té lloc la vaga feminista per la igualtat de gènere, que implica mobilitzacions en l’esfera laboral, en les de les cures i en el consum. El lema de la vaga feminista és «Si nosaltres parem, es para el món». La vaga feminista aspira a fer patent què ocorreria si les dones deixaren de fer totes les coses que diàriament assumeixen, remunerades o no.
En l’àmbit municipal d’Ondara, des de l’Ajuntament d’Ondara es facilita hui als treballadors i treballadores el seguiment de la vaga, tant la de 24 hores com les parades de dues hores per torn (matí i vesprada; des de les 11.30 a les 13.30 i de 16.00 a 18.00 hores). Si bé, des de l’Ajuntament d’Ondara s’han decretat uns serveis mínims en determinats serveis que es consideren “crítics”, com els que afecten els xiquets i xiquetes, o en altres en què es té l’obligació de continuar funcionant (cas del SERVEF). D’aquesta manera, en l’àmbit de l’administració local, per decret de l’Alcaldia- Presidència s’han establit com a serveis mínims (d’aplicació en la vaga general convocada per a hui dia 8 de març de 2018, així com en les parades parcials convocades) de les dependències municipals i empreses municipals d’Ondara, els següents; en el cas dels serveis administratius a l’edifici de l’Ajuntament (Plaça del Convent): 1 auxiliar en el Registre General; una persona responsable del SERVEF; i el Secretari-Interventor. En el cas de l’Escoleta Infantil Municipal: en el torn de matí 4 educadores, i en el torn de vesprada 2 educadores. I en els Col·legis Públics d’Ondara: 1 conserge en el torn de vesprada.
Quant a les dades de seguiment de la vaga, aquest matí la parada de dues hores ha sigut secundada pel 40% de les dones treballadores de l’Ajuntament d’Ondara que podien secundar la vaga al matí (12 de 30 han parat); mentre que, segons les dades d’aquest matí, han secundat la vaga de 24 hores un 10% de les treballadores de l’Ajuntament (3 de 30).
D’altra banda, aquest matí ha tingut lloc a les 12 hores enfront de l’Ajuntament d’Ondara la lectura del manifest de la plataforma “Cap a la vaga feminista” per a reivindicar la igualtat. Aquesta acció per la Igualtat està englobada en la programació impulsada per la Regidoria de Cultura i d’Igualtat de l’Ajuntament d’Ondara, dirigida per Raquel Mengual, que ha organitzat la seua programació de març amb diverses accions per la Igualtat. El manifest ha sigut llegit per diverses persones assistents a la concentració, entre elles, membres de la corporació municipal (l’Alcalde, José Ramiro; la Regidora de Cultura i Igualtat, Raquel Mengual; la Regidora de Personal i Hisenda, Raquel López; la Regidora d’Educació i Esports, Mar Chesa; la Regidora de Festes i Tradicions, Mª Carmen Velázquez; i la Regidora pel PP, Antonia Ivars), així per com treballadors i treballadores municipals, i membres d’associacions locals.
Han sigut desenes les persones que s’han sumat aquest matí a aquesta acció reivindicativa; empleats i empleades municipals, membres de col·lectius i associacions, i veïns i veïnes d’Ondara en general. Després de la lectura del manifest, les persones assistents han pogut deixar el seu missatge en la “Cadena Solidària Construïm Igualtat”, de reivindicació dels drets de les dones, a través d’anelles de color violeta en què cada participant ha escrit el seu propi missatge.
Manifest 8M18
PLEGADES EN SOM MÉS. Cada 8 de Març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquerits. Fou la unió de moltes dones en el món, la que aconseguí grans victòries per a totes nosaltres i la que ens va dur drets que hui tenim. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que dugueren la Segona República, les que lluitaren en la Guerra Civil, les que combateren el colonialisme i les que formaren part de les lluites anti-imperialistes. No obstant açò, sabem que no és prou: resta molt per fer i nosaltres seguim lluitant.
La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet anar endavant. La data del 8 de març és nostra, internacional i reivindicativa. Hui, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA. La nostra identitat és múltiple, som diverses. Vivim a l’entorn rural i a l’entorn urbà, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuales, inter, queer, hetero… Som les que no estan: som les assassinades, som les preses. Som TOTES. Plegades hui aturem el món i cridem: PROU! davant totes les violències que ens travessen.
PROU! d’agressions, d’humiliacions, de marginacions o d’exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes –d’altra banda insuficient– siga dotat de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques reals i efectives que ajuden a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i les xiquetes. Denunciem la repressió a qui
encapçala la lluita pels drets socials i reproductius.
PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, que vivim les dones siga quina siga la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tothora. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos, que afecta de manera encara més marcada a les dones en situació de vulnerabilitat com les dones migrades i les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys siga una realitat.
PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals! Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses.
DONES LLIURES, EN TERRITORIS LLIURES!
Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que sovint siga gratuït o estiga devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Hui, amb la vaga de cures en la família i la societat, donem visibilitat a un treball que ningú vol reconèixer, ja siga en la llar, mal-pagat o com economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures siga reconegut com un ben social de primer ordre, i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.
Hui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Cridem a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.
No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes pel mateix treball. Per açò, hui també fem vaga laboral.
Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè els treballs als quals aconseguim accedir estan marcats per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossem les llistes de l’atur. Molts dels treballs que fem manquen de garanties o no estan regulats. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats pels homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política reprodueixen la bretxa de gènere.
PROU! de discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.
Denunciem que ser dona siga la principal causa de pobresa i que se’ns castigue per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres per tenir major edat, ser migrada i estar racialitzada, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeta desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia; i que l’ocupació s’adapte a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte d’acomiadament ni de marginació laboral, ni tampoc no han de menyscabar les nostres expectatives personals ni professionals.
Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, siga reconegut en el càlcul de les pensions igual que el treball laboral i lluitem per la ratificació del conveni 189 de la OIT que regula el treball domèstic.
Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a nivell mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra del canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat. És per açò que apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Recolzem el treball de moltes companyes que posen en risc la seua vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que la defensa de la vida siga situada en el centre de l’economia i de la política.
Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes, i per açò, també fem vaga de consum. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!
Exigim també despatologitzar les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Ja n’hi ha prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties! L’educació és l’etapa principal en la qual construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i per açò les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a una educació pública, laica i feminista. Lliure de valors heteropatriarcals des dels primers trams educatius, en els quals les professores som majoria, fins a la universitat.
Reivindiquem també el nostre dret a una formació afectivo-sexual que ens ensenye en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeta una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica en les aules.
Exigim avançar en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegue la nostra història als marges dels llibres de text; i en la qual la perspectiva de gènere siga transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha sigut callada!
VISQUEN LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA! VISCA LA VAGA FEMINISTA!
Cap dona és il·legal. Diem PROU! al racisme i l’exclusió. Cridem ben alt: No a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones refugiades per tot el món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades. Exigim l’acolliment de totes les persones migrades, siga pel motiu que siga. Som dones lliures en territoris lliures!
Denunciem les retallades pressupostàries en els sectors que més afecten les dones: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.
Denunciem la corrupció com un factor agreujant de la crisi.
Denunciem la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.
Denunciem la greu repressió i retallades de drets que estem patint.
Exigim plena igualtat de drets i condicions de vida, i la total acceptació de la nostra diversitat.
ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!
Hui, la vaga feminista no s’acaba:
SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!
