Ondara, 01.03.19. Ondara va celebrar ahir dijous 28 de febrer el ple ordinari d’aquest mes, i un dels principals punts de l’ordre del dia va ser la moció (presentada de forma conjunta pels tres grups polítics amb representació municipal (PSPV, Compromís i PP)), amb motiu de la commemoració, el 8 de març, del Dia Internacional de la Dona. La moció, que va ser llegida per la Regidora de Cultura i Igualtat, Raquel Mengual, va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics (Equip de Govern PSPV- Compromís i PP).
Després de la moció, la Regidora d’Igualtat va animar a la ciutadania a sumar-se a la manifestació comarcal que tindrà lloc el dijous 7 de març a les 19:30 hores a Dénia (organitzada per la Xarxa de Dones de la Marina Alta), i a la Manifestació del divendres 8 de març a València, (per a la qual, des de Matria – Associació de Dones s’han disposat diversos autobusos amb eixida des de Dénia).
En el ple també es va aprovar per unanimitat una modificació de crèdits del pressupost; un tràmit perquè l’aportació del consorci del pla zonal de residus es realitze per mitjà dels Ajuntaments del consorci. A més, en informes, l’Alcalde, José Ramiro, va explicar que el Pla Edificant de la Conselleria d’Educació segueix amb els seus passos de tramitació, i sobre això es va informar la comunitat educativa d’Ondara en el Consell Escolar Municipal de la setmana passada. Les obres de millora es realitzaran en els centres educatius d’Ondara començant el 15 de juny i estant acabades a 15 de setembre, i prompte arrancarà la licitació.
D’altra banda, el Regidor de Medi Ambient, Pere Picornell, va explicar les accions que s’estan duent a terme com a tractament contra la processionària, i va instar a la ciutadania a informar la Policia Local sobre la ubicació de focus de processionària, per a poder actuar i fer tractament. I al marge dels informes de regidories, la Regidora del PP, Antonia Ivars, va aprofitar per a donar a conèixer que des de la Comissió Soledat 2019 han organitzat un sopar amb motiu del Dia de la Dona, que tindrà lloc el 8 de març al restaurant Ramis. Els tiquets per al sopar es poden adquirir en la Comissió Soledat 2019.
MOCIÓ DEL 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils va eixir als carrers de Nova York a protestar per les condicions de misèria en què treballaven. A partir d’aquesta data es van succeir diferents mobilitzacions, entre altres una vaga. En una fàbrica de SirtwootCotton les treballadores reclamaven igualtat salarial, disminució de la jornada laboral a 10 hores i un temps per donar a mamar els seus fills i filles. Durant aquesta vaga un centenar de dones van ser cremades dins de la fàbrica.
Després de la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores en Copenhaguen en 1910 és va establir el dia 8 de març com el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Dia de reivindicació dels drets laborals i socials de les dones reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació de la igualtat i de l’equitat entre dones i homes.
La crisi econòmica de la passada dècada ens va portar cap a una involució en els drets de les dones que va produir una major desigualtat, empobriment, feminització de la precarietat, retallada en drets socials i pèrdua de drets de la ciutadania, fins i tot de drets ja consolidats, provocant sobretot l’augment de la desocupació en les dones, on a finals de l’any 2010 la taxa de desocupació femenina superava el 20%.
A nivell internacional continuen produint-se situacions d’extrema vulnerabilitat relacionada amb les situacions de migració, tant per problemes econòmics com polítics o causats pels conflictes oberts.
Les retallades econòmiques van suposar un atac directe contra el procés d’igualtat entre dones i homes ja que la precarietat laboral, la cura de les persones en situació de dependència, etc. recauen de forma majoritària sobre les dones quan les institucions públiques no les cobreixen.
Islàndia és un referent en la lluita contra les desigualtats entre homes i dones, i en 2017 se situà com a l’estat del món amb una menor escletxa de gènere segons dades del Fòrum Econòmic Mundial. S’ha convertit en el primer país en aprovar per llei (1 de gener de 2018) que les empreses amb 25 treballadors o més i els organismes públics, controlen i demostren que les seues treballadores i treballadors guanyen el mateix jornal pel mateix treball realitzat. Cal tindre present que segons dades d’organismes oficials les dones europees tenen una renda de més del 20% inferior a la dels homes, que en realitat és com si les europees treballaren gratis des d’octubre fins al final d’any.
A l’Estat Espanyol l’escletxa salarial se situa en el 30% i en el 34,4% al territori valencià segons CCOO, això vol dir, una mitjana de 6.107,76€ anuals menys per a una treballadora valenciana que desenvolupa una feina d’igual valor que un home.
Malgrat la Llei estatal 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes de 2007, és evident que hi ha molta feina a fer.
Cal treballar per trencar «els sostres de cristall» (les discriminacions patides per les dones que provoquen de fet la impossibilitats de desenvolupar plenament les seues carreres professionals), però més important encara és la lluita contra «el terra enganxós». El 80% de les rendes de menys de 12.000€/any són dones i a més pateixen una pressió fiscal del 30%. La pobresa té rostre de dona, eixa és l’arrel de les desigualtats.
També cal la implementació de les mesures que les Corts Valencianes, en resolució de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, del 5 de desembre de 2017, van instar al Govern de l’Estat.
Hem de traslladar al Govern espanyol la nostra preocupació per la situació de discriminació que pateixen les dones, i cal avaluar el desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/2007 del 22 de març per la igualtat efectiva de dones i homes, la seua eficàcia i la seua capacitat per tal de resoldre els problemes reals de desigualtat.
També som conscients que per a les transformacions socials és bàsic la desaparició de prejudicis, dels estereotips, de la divisió sexual del treball i de la no coresponsabilitat en les cures. Per això és tan important la coeducació, i encoratgem la Conselleria d’Educació a continuar desenvolupant-ne mesures en aquest sentit. Així mateix s’ha de treballar tant des de l’educació com des del desenvolupament de programes per l’ocupació, per evitar sectors feminitzats i sectors masculinitzats. Cal visibilitzar i reivindicar les cures com a una responsabilitat.
També és fonamental garantir els drets de ciutadania de totes les dones i el dret a l’asil. L’actual sistema liberal provoca situacions de desequilibris territorials, de sobreexplotació de recursos i de fluxos de població, i dins d’aquest procés les dones s’emporten la pitjor part. Cal remarcar la gravetat de les situacions que pateixen les dones migrants, exposades a múltiples violències.
Rebutgem la tracta de persones i el sistema prostitucional que converteix les dones en mercaderia i vulnera els seus drets.
Cal insistir en el paper important dels mitjans de comunicació i en els agents culturals per trencar estereotips i presentar les dones com a subjectes amb drets plens i no com a subsidiàries ni com a objectes, en cap sentit.
L’any 2018 va ser «l’any de les dones». La vaga del 8M va culminar un seguit de protestes i de lluites feministes enxarxades per tot el món i va obrir les portes a una nova onada feminista globalitzada. Enguany les entitats de tot el territori espanyol i els sindicats, ja estan ultimant la vaga de dones del 8 de març del 2019, una vaga completa: laboral, estudiantil de consum i de cures.
És per això que proposem els següents ACORDS:
PRIMER: Commemorar el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona i promoure activitats dirigides a reforçar el principi d’igualtat entre homes i dones, sumant-nos al lema de l’ONU «Pensem en igualtat, construïm amb intel·ligència, innovem per al canvi».
SEGON: Instar al Govern a la presentació i aprovació d’una Llei d’Igualtat Laboral, entre homes i dones, a fi de garantir de manera efectiva el dret a la conciliació, així com les mesures que facen possible la igualtat en l’ocupació.
TERCER: Com a Ajuntament ens comprometem elaborar polítiques d’igualtat de caràcter transversal i en el pressupost; a avaluar i fer el seguiment dels acords presos en matèria d’igualtat a través de plans d’igualtat tant per a la ciutadania com per a les plantilles municipals i donar-ne compte periòdicament a aquest ple.
QUART: Impulsar polítiques que fomenten la conciliació, la corresponsabilitat així com la no discriminació de la dona, per a propiciar l’eliminació de polítiques que encara es donen de forma encoberta en determinades professions en les que les dones embarassades són penalitzades pel simple fet de ser mares i avaluades amb un «rendiment anormal».
CINQUÈ: Propiciar des de les diferents àrees municipals, que totes les persones, quan així ho necessiten, compten amb l’atenció necessària mitjançant els serveis públics, perquè les tasques de la cura familiar no suposen una desigualtat a l’hora de la integració efectiva de la dona en la vida laboral i/o en la seua carrera professional.
SISÈ: Demanar al Govern espanyol la ratificació del Conveni 189 de l’OIT (Organització Internacional del Treball) per a la dignificació del treball a la llar i les cures.
SETÈ: Com a Ajuntament ens comprometem i encoratgem la resta de les institucions a seguir treballant per la igualtat i en avançar en el desenvolupament de les polítiques per la igualtat i contra la violència masclista i de gènere. Manifestem la importància del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, i la continuïtat pressupostària per garantir la seua aplicació. Manifestem la importància cívica i política del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista. El nostre Ajuntament està adherit / s’adhereix al dit pacte i es compromet a aplicar-lo i a actuar d’acord amb les seues propostes.
HUITÈ: Com a Ajuntament, ens adherim a l’acord al qual s’ha arribat en les Corts Valencianes el darrer 30 de gener, pel qual es reforça l’acord del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista i per tant, ens comprometem també a continuar fent valdre les mesures del dit Pacte, a més mostrem el nostre rebuig a qualsevol tipus de posicionament polític que negue l’existència de la violència de gènere i masclista o que propugne la minoració de les mesures de protecció de les dones. Per tant, mostrem també el nostre rebuig a l’adopció de qualsevol tipus d’acord, explícit o implícit, amb formacions amb aquests plantejaments. Cal recordar que la violència contra les dones és un tema que ha sigut objecte d’un pacte d’Estat.
NOVÈ: Declarar el nostre poble un municipi contra la violència masclista i lliure de tracta i de prostitució.
DESÈ: Exigir a les Administracions Públiques un finançament suficient per tal de portar a terme les polítiques d’igualtat, així com les polítiques educatives i les socials. Ens cal unes polítiques àmplies, no és tracta de resoldre situacions d’especial precarietat de caràcter assistencialista sinó de garantir els drets de ciutadania, i és urgent que desaparega la discriminació que patim en el finançament. Ens cal doncs, reclamar, amb l’objectiu de millorar l’Estat del Benestar al nostre país, una reforma urgent de l’actual model de finançament autonòmic.
ONZÈ: Facilitar espais per a les activitats programades per les associacions per la Vaga mundial de dones del dia 8 de març convocada a nivell mundial pel Moviment Feminista.
DOTZÈ: Donar trasllat dels presents acords a la Generalitat Valenciana, i especialment a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes, al Ministeri de Presidència, relacions en les Corts i Igualtat del Govern d’Espanya i als diferents grups parlamentaris del Congrés i del Senat, així com que es publicite per les vies habituals i es comunique al teixit associatiu de la nostra població.
