![](https://laveu.ondara.org/wp-content/uploads/2024/05/presentacio-aguaits-4-1024x768.jpg)
![](https://laveu.ondara.org/wp-content/uploads/2024/05/presentacio-aguaits-3-1024x768.jpg)
![](https://laveu.ondara.org/wp-content/uploads/2024/05/presentacio-aguaits-2-1024x768.jpg)
- La presidenta de l’IECMA i l’historiador local presentaren ahir dijous a la Casa de Cultura ondarenca l’edició número 46 d’aquesta veterana publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta sobre recerca cultural i històrica
Ondara, 17.05.24. La Casa de Cultura ondarenca acollí ahir dijous 16 de maig la presentació del darrer número de la revista de recerca històrica i cultural Aguaits a càrrec de la presidenta de l’IECMA Rosa Seser i l’historiador i activista cultural local Vicent Ortuño. Es tractava de l’edició número 46 d’una veterana i prestigiosa publicació que, tal com introduí la presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, es fonamenta sempre en la qualitat i rigor dels articles que se seleccionen per a cada número.
![](https://laveu.ondara.org/wp-content/uploads/2024/05/presentacio-aguaits-1-1024x768.jpg)
En la presentació ondarenca, de fet, Seser estigué acompanyada de Vicent Ortuño, el qual realitzà una amena ponència sobre un dels articles que conté l’últim número de la publicació i que precisament el mateix Vicent Ortuño signa. Sota el títol Josep Font, Font d’Ondara, un pilotari a recuperar, l’historiador aprofundí en una de les figures més importants dins la història de la pilota que, a més de ser d’Ondara, constitueix un exemple de la transcendència de l’esport valencià a mitjan segle XX. I és que, tal com Ortuño avançava a l’entrevista que se li va realitzar aquesta setmana als Matins de la Veu d’Ondara, «figures com Font demostren la popularitat i ressò de la pilota en una època en què els pilotaris eren autèntiques estrelles mediàtiques». Si més no, a través del repàs i projecció de fotografies i retalls de premsa, el ponent explicà al públic assistent la importància d’un pilotari que esdevingué un dels noms fixes del trinquet de Pelayo de la capital valenciana i que, de fet, acabà instal·lant-se al Cap i Casal atesa la seua fama i professionalització.