• S’han instal·lat codis QR a 12 llocs d’interès d’Ondara
• Es pot escoltar en audioguia la història i dades d’interès de cada lloc emblemàtic en valencià, castellà, anglès i alemany

Ondara, 05.02.24. Les Regidories de Patrimoni i de Turisme de l’Ajuntament d’Ondara, dirigides per Lluís Fornés i Raquel Mengual, han posat en marxa el projecte “Coneix Ondara”, per posar en valor els llocs i edificis d’interès del poble, amb l’objectiu de donar-los a conèixer i difondre així les bondats arquitectòniques i patrimonials d’Ondara; al mateix temps que propiciar les visites turístiques. Tot això de forma inclusiva i adaptada. Per a això s’han instal·lat codis QR a 12 llocs d’interès, i en accedir als codis, es poden llegir la fitxa i escoltar en forma d’audioguia la història i dades d’interès de cada lloc emblemàtic: Prado, Claustre de l’Ajuntament, Convent, Casa de Cultura, Torre del Rellotge, Trinquet, Casa del Mayorazgo, Església Santa Anna, Capella del Crist, Llavador, Església Sants de la Pedra (Pamis) i Plaça de Bous .

Aquest matí ha sigut presentada la iniciativa, que ha comptat amb la participació de la Regidora de Turisme, Raquel Mengual; el Regidor de Patrimoni, Lluís Fornés; i la Regidora de Patrimoni de l’anterior legislatura, Raquel López (com a responsable d’iniciar aquest projecte que ha culminat ara).

L’audioguia està ja disponibles en valencià, castellà, anglès i alemany. Els pictogrames identificatius de cadascun dels edificis (ubicats al costat de cada QR) s’han realitzat específicament per a persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA); i en el cas de la Plaça de Bous, el codi QR porta, a més, a l’APP Navilens (per a persones amb discapacitat visual). Aquesta iniciativa ja s’ha posat en marxa, i compta amb un apartat en la web municipal https://www.ondara.org/informacio-dinteres/turisme-patrimoni/ , a on es pot també descarregar el mapa d’Ondara amb tots els llocs d’interès i les seues respectives explicacions, així com escoltar en cada punt l’audioguia que està disponible en els codis QR https://www.ondara.org/audioguia-ondara/ . El mapa amb els codis QR arreplega els següents llocs d’interès:

1 – EDIFICI LLOTJA – PRADO : Construït en els anys 50 del segle passat. La seua funció original era la de mercat de productes de la terra d’Ondara i els pobles de la rodalia. Arribà a ser considerat un dels mercats més importants entre València i Alacant. Actualment ha sigut reformat i transformat en un modern edifici d’usos múltiples.

2 – CLAUSTRE AJUNTAMENT : Formava part de l’antic convent de Franciscans Mínims, edifici religiós alçat durant la primera meitat del segle XVII. L’oratori del convent es va mantenir com a propietat de l’Església i la resta del conjunt (el claustre, les dependències conventuals i l’hospital) va passar a ser patrimoni municipal en 1850.

3 – CONVENT :És l’oratori que formava part de l’antic convent de Franciscans Mínims. Edifici que data de la primera meitat del segle XVII. Va mantenir la seua activitat original fins la desamortització de Mendizábal de 1835. El temple es va mantenir com a propietat de l’Església i es va transformar en oratori públic.

4 – CASA DE CULTURA : Casa de Josefa Gadea Iñareta (sra. Pepita). Amb el seu marit Josep Sendra Ballester van comprar la part de dalt que dona a la plaça. L’any 2.000 la corporació municipal va acordar comprar-la. Es va derruir i va tornar a ser construïda de manera idèntica, adaptant l’espai interior a les noves necessitats.

5 – TORRE RELLOTGE : Construcció militar medieval, la torre del rellotge és l’única en peus de les quatre torres defensives del castell-palau d’Ondara. Acull en el seu interior la maquinària d’un rellotge de torre de finals del segle XIX recentment mecanitzat. S’ha adequat per a servir d’espai museístic i interpretatiu de la història local.

6 – TRINQUET : Inaugurat al 1872 per a la pràctica de pilota valenciana, amb una llarga tradició a Ondara i a tota la comarca. Reformat en el 2015, en les seues instal·lacions es pot jugar a diferents modalitats: trinquet gran, escala i corda i raspall, trinquetet, partides de pilota grossa, de rebotet, així com modalitats jugades amb pilota de badana.

7 – CASA DEL MAYORAZGO: Bé d’Interés Cultural. Imponent casa de planta quadrangular, d’aspecte sòlid i senyorial. Fou construïda per la família Ferrando en la primera meitat del segle XIX amb elements artístics neoclàssics. Té capella pròpia i conserva dues troneres amb aspilleres.

8 – ESGLÉSIA DE SANTA ANNA : Erigit entre els segles XVII i principis del XVIII. La planta és de creu llatina i la nau principal està coberta amb volta de canó. Posseeix una torre situada en un lateral. Les pintures de l’interior són obra de Salvador Gil Camarena, fill d’ondarenc. El retaule de l’altar major és obra de Ramon Porta, d’Oliva.

9 – CAPELLA DEL CRIST : L’ermita dedicada al Santíssim Crist de l’Agonia fou bastida a finals del segle XIX. Consta de dos edificis contigus: un, la capella original, i el segon és una ampliació de principis del segle XXI. La construcció primitiva es trobava als afores del nucli urbà, en un paratge conegut com l’Era Alta.

10 – LLAVADOR : Singular edifici inaugurat l’any 1950 i concebut perquè les dones de la població feren la bugada de la roba en aquest lloc, aprofitant l’aigua corrent de l’alberca canalitzada per l’assut. Recentment ha estat condicionat i acull, de forma permanent, una sèrie de fotografies i cartells sobre el seu passat.

11 – ESGLÉSIA SANTS DE LA PEDRA : Situada al lloc de Pamis, és una xicoteta ermita dedicada als sants de la pedra (Abdó i Senén). El temple fou erigit en el segle XVII. Emmarcat entre cases, presenta característiques molt senzilles i semblants als dels temples de la zona.

12 – PLAÇA DE BOUS : La plaça de bous d’Ondara, inaugurada en 1901, constitueix un exemple d’arquitectura neomudèjar. Molt danyada durant la guerra civil, va ser reconstruïda en 1957, acollint nombrosos esdeveniments taurins i turístics. En l’actualitat, s’articula com a espai fonamental de la vida cultural i festiva de la vila.

REGIDORIES DE PATRIMONI I DE TURISME * AJUNTAMENT D’ONDARA

Ondara, 04.02.24. Nebulossa, el duet d’Ondara format per Mari Bas i Mark Dasousa, triomfa amb el tema «Zorra» i serà el pròxim representant d’Espanya en la 68a edició del Festival d’Eurovisió, que se celebra el pròxim 11 de maig a Malmö (Suècia). El grup ondarenc es converteix així en el vencedor del Benidorm Fest, després d’imposar-se a les altres set candidatures, que havien superat les dues semifinals celebrades aquesta mateixa setmana a la ciutat de la Marina Baixa.

Nebulossa va ser la gran triomfadora de la nit de dissabte, i va obtindre un total de 156 punts, mentre que St. Pedro va quedar en segona posició, amb 139 punts, i Angy Fernández, tercera, amb 128 punts. Per la seua banda, l’artista de Villena, Almácor, ha quedat cinqué en el rànquing, amb 99 punts. L’esperada final ha començat a les 22:00 hores d’aquest dissabte al Palau d’Esports L’Illa de Benidorm. Nebulossa va actuar en cinquena posició amb la viral cançó «Zorra», que ja té vora dos milions de reproduccions en Spotify i més d’1.700.000 vistes del videoclip en YouTube.

Una vegada passades les actuacions, va arribar l’hora de les deliberacions. Les puntuacions s’han repartit entre el jurat nacional i internacional (50% dels vots), l’audiència (el 25% de la puntuació) i el vot demoscòpic (el 25% restant). La pugna entre els dos principals candidats ha començat equilibrada, ja que per primera vegada en un Benidorm Fest hi ha hagut un empat, amb Nebulossa i St. Pedro, que han obtingut 86 punts. En el vot demoscòpic, que ha guanyat Jorge González, Nebulossa s’ha avançat per la mínima, i ha aconseguit 30 punts, per 28 que ha obtingut el canari. Finalment, amb diverses possibilitats encara obertes, ha arribat el vot de l’audiència, que ha decidit finalment la victòria de Nebulossa. Els ondarencs han assolit la màxima puntuació, 40 punts, que els han portat directament a l’anhelat Micròfon de Bronze i a convertir-se en els pròxims representants d’Eurovisió.

Amb una lletra empoderadora que resignifica la paraula zorra per a donar-li la volta als insults masclistes que encara imperen en la societat actual, els ondarencs duran a Suècia una proposta poc convencional i un missatge rellevant que podria semblar transgressor a una Eurovisió acostumada a un altre tipus de propostes. “Era una cançó necessària, amb un missatge molt directe”, s’enorgulleix la cantant, “a la vista està que ho era perquè tota la gent l’ha agafada com a pròpia i s’ha alliberat amb el tema”.

L’actuació de Nebulossa en la final del Benidorm Fest va ser seguida des d’Ondara per centenars de persones que van acudir al Prado a presenciar la gala des de la pantalla gegant que hi havia disposat l’Ajuntament d’Ondara en suport a Nebulossa. Després, ahir diumenge desenes de persones van acudir a mostrar el seu suport a Mari Bas i Mark Dasousa, en la seua arribada a Ondara. L’Alcalde, José Ramiro, va expressar el seu orgull pel triomf dels Nebulossa i va avançar que des de l’Ajuntament d’Ondara s’instal·larà una pantalla gegant a la plaça de Bous per a presenciar Eurovisió 2024.

Per unanimitat de les penyes assistents, es va decidir reubicar els garitos al final de la Ronda Generalitat

Ondara, 05.02.24. Divendres passat 2 de febrer, a l’Espai Jove d’Ondara, es va celebrar una reunió amb les penyes de la O-30 afectades pel canvi d’ubicació. A la reunió van assistir una representació de 13 penyes, a més del Regidor de Festes i Tradicions, Jordi Ruiz, i el cap de la Policia Local, Toni Galiano. Després del procés participatiu que es va dur a terme en 2023 per part de la Regidoria per sotmetre a votació el canvi d’ubicació de garitos de la O-30 i com que no va tindre uns resultat vinculant (va ser un empat tècnic, amb només 1 vot més a favor del canvi), es va sol·licitar un informe per part del Regidor de Festes a la Policia Local per tal que informara de la situació i motivació per al canvi d’ubicació.

L’informe de la Policia Local, segons va explicar Toni Galiano, motiva el canvi de garitos principalment per dues raons. El primer és una raó de seguretat pública per a les pròpies penyes de la O30, donat que l’actual ubicació només disposa d’accés al principi i final del carrer, pel que s’impossibilita l’arribada directa i evacuació dels dispositius d’emergència a diferents sectors de la zona, més quan aquesta està ocupada per gent o elements com taules i cadires. La segona, és una raó d’accessibilitat, donat que el tram de la Ronda Generalitat que actualment s’ocupa amb garitos, suposa la única via d’arribada i evacuació de vehicles d’emergència procedents de l’Hospital o el Parc de Bombers per a la gent que habita al centre històric del municipi, tot tenint en compte que en aquesta part del municipi viu un sector de població prou envellida i, a més, es troba la residència Mare de Déu de la Soledat que té l’entrada d’emergències pel carrer Carlos Arniches.

Amb aquesta informació, per part de la Regidoria es van presentar dues propostes per a la nova ubicació de la zona de garitos. D’una banda, es va presentar la proposta inicial que ja es coneixia, d’ubicar els garitos a l’aparcament del carrer Nacions sense Estat; i d’altra banda, es va presentar una nova proposta d’ubicació, també consensuada amb la Policia Local, que seria al final de la Ronda Generalitat (O-30). Per unanimitat de les penyes assistents, es va decidir finalment ubicar els garitos al final de la Ronda Generalitat, ja que, com van destacar les persones assistents, aquesta ubicació està més propera a l’antiga ubicació i per tant, s’està més proper a les orquestres del C/Sant Jaume i a la zona de la Plaça de bous. Per part de la Policia Local, es va explicar que aquesta nova ubicació compta amb quatre carrers d’accés a la zona (C/Sant Jaume, C/Antic Camp de futbol, C/ Pintor Sorolla i Ronda Generalitat), motiu pel qual no existiria la problemàtica existent anteriorment, tot destacant que durant aquest Sant Jaume 2024 es tindrà a base de «prova pilot» per tal de poder avaluar l’efectivitat i realitzar els ajusts necessaris.

El Regidor de Festes, Jordi Ruiz, va explicar que segons la proposta de distribució que s’ha fet des de l’Oficina tècnica de l’Ajuntament d’Ondara, en aquesta nova zona s’ubicaran garitos a ambdós costats dels carrer, amb una capacitat inicial de 38 garitos (actualment en l’antiga zona se’n ubiquen un total de 26). En aquest aspecte, cal destacar que també es va consensuar amb els assistents a la reunió la proposta del Regidor d’ubicar els garitos en el mateix ordre que es trobaven a la O30, però en forma de zig zag en paral·lel. Jordi Ruiz s’ha mostrat molt satisfet amb el resultat de la reunió de divendres, donada «la comprensió, participació i disposició de les penyes participants». A més, va incidir divendres en la importància de participar en fer propostes per a la modificació de la Ordenança de festes que s’ha iniciat des de la Regidoria, per tal de poder recollir necessitats i demandes de les penyes d’Ondara, que «són un pilar fonamental per a la cultura festiva del nostre poble». A més, es va comprometre a iniciar els treballs el més aviat possible per a habilitar la nova zona de garitos, de cara a les festes del proper juliol.

REGIDORIA DE FESTES I TRADICIONS * AJUNTAMENT D’ONDARA

• L’alcaldessa de València Maria José Català lliurà a l’escriptor ondarenc el guardó pel seu treball Assegut a la dreta del pare

• Lozano-Seser ha dedicat aquest treball al periodisme i als periodistes reivindicant la dignitat del gremi i denunciant la precarització salarial a la que tant l’administració pública com l’empresa privada sotmeten als professionals de la comunicació

Ondara, 01.02.24.El Saló de Cristall va ser ahir l’escenari del lliurament dels premis literaris que porten el nom de la ciutat. “Els guardons que, segons l’alcaldessa María José Catalá són una sort d’aparador literari de València al món, que durant les seues quatre dècades d’existència han configurat un catàleg de les grans figures de les lletres, en castellà i en valencià, de finals del segle XX i inicis del XXI”. Amb estes paraules, l’alcaldessa de València, María José Catalá, acompanyada del regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, i altres membres de la corporació, va manifestar el seu “orgull per la importància cultural d’estos guardons”. “Els Premis Ciutat de València es convoquen en huit modalitats, quatre gèneres i dos llengües, però amb una mateixa passió: la literatura, una de les formes més fascinants d’art i expressió humana que provoca emoció i passió, alegria, ràbia, felicitat, neguit…i sentiments”, va detallar en dirigir-se als huit premiats de la XLI edició d’estos reconeixements de projecció internacional. “Amb el vostre treball i el de tots els autors de les més de 1.646 obres que s’han presentat a esta convocatòria contribuïu a prestigiar més encara, si cap, estos guardons, orgull d’este ajuntament i de la nostra ciutat”.

Pel que respecta als treballs premiats en la present convocatòria, l’alcaldessa va ressaltar “l’excel·lència” d’Assegut a la dreta del pare, de l’escriptor ondarenc Jovi Lozano-Seser, guanyador del Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià, el qual recollí de mans de l’alcaldessa el guardó, escultura del prestigiós artista Miquel Navarro, abans de manifestar l’alegria i satisfacció de rebre tal coneixement. “És un doble goig ja que és la segona vegada que rep el Ciutat de València per un volum de contes i és per això que vull agrair el suport a la meua obra per part de l’Ajuntament de València i el jurat que la va seleccionar com a guanyadora”. Assegut a la dreta del pare és un llibre de relats, entre el periodisme i la prosa creativa, que aborda temes com la guerra d’Ucraïna, el terrorisme islamista, la crisi conspiranoica de la COVID o el poder de les xarxes socials. Segons l’autor, el llibre, el qual serà publicat el proper mes d’abril, “és una obra molt heterogènia dominada per les temàtiques del gènere negre i criminalístic, però des d’una perspectiva molt personal”. Lozano-Seser va destacar que el llibre està dedicat al periodisme i als periodistes en un moment molt delicat per al sector a causa de les noves tecnologies i l’intrusisme professional. “El llibre és una defensa de com se’ns degrada, precaritza i fins i tot margina als professionals del periodisme quan no es valora ni remunera com cal la nostra feina diària i quotidiana. Som els alts professionals més maltractats i infraremunerats tant en l’empresa privada com en l’administració pública, i només podem accedir a la dignitat i reconeixement quan transcendim la nostra tasca a través de la literatura o mitjans de comunicació massius com la televisió”.

Reivindicació i denúncia que es conjuguen a Assegut a la dreta del pare, un treball que serà editat per l’editorial valenciana Bromera i que serà presentat oficialment a la Fira del Llibre de València junt a les altres set obres de la resta de guanyadores i guanyadors de l’edició d’enguany, tal com va concloure María José Catalá, alcaldessa de la ciutat i amfitriona del lliurament.

El grup Nebulossa d’Ondara, amb els ondarencs Mary Bas i Mark Dasousa, ha sigut el gran triomfador de la primera semifinal del Benidorm Fest celebrada anit. Nebulossa ha sigut el grup més votat de la semifinal, amb 149 vots, pel que serà un dels quatre grups que passen a la final del Benidorm Fest, a celebrar aquest dissabte 3 de febrer. «Zorra» s’erigeix com una de les grans favorites per representar Espanya en Eurovisió 2024.

La final del Benidorm Fest se celebrarà aquest dissabte 3 de febrer a partir de les 22:00 hores. L’Ajuntament d’Ondara posarà a l’abast de tota la població una pantalla gegant al recinte del Prado aquest dissabte 3 de febrer per tal de que tot el món puga veure la gran final i animar al grup ondarenc. Per a això, es comptarà també amb la col·laboració de la Comissió Soledat 2024, amb servei de barra, sopars i Dj des de les 19 hores.

*AJUNTAMENT D’ONDARA*

Ondara, 31.01.24. El grup Nebulossa d’Ondara ha sigut el gran triomfador de la primera semifinal del Benidorm Fest celebrada anit. Ha sigut el més votat pel jurat, però no de les trucades telefòniques dels espectadors de TVE. Encara així, Nebulossa ha sigut el grup més votat de la semifinal d’ahir, amb 149 vots, pel que serà un dels quatre grups que passen a la final del Benidorm Fest, a celebrar aquest dissabte 3 de febrer.

El grup Nebulossa, dels ondarencs Mary Bas i Mark Dasousa, no només va aconseguir ahir en el Benidorm Fest classificar-se per a la gran final, sinó que ho va fer com la proposta més votada: 149 punts. D’aquesta manera, Zorra s’erigeix com una de les grans favorites per representar Espanya en Eurovisió 2024. Mary Bas, la cantant de Nebulossa, va confirmar anit la potència davant l’escenari amb el seu himne alliberador i provocatiu.

Les altres tres finalistes que van eixir d’aquesta primera ronda van ser Angy Fernández amb 137 punts, Sofia Coll amb 116 i Mis Caffeina amb 105. El jurat popular, que aporta el 50% dels punts totals, va distingir la formació d’Ondara com la més votada davant de Miss Caffeina, Angy Fernández i Sofia Coll, coincidint així amb el resultat final. Les altres votacions van discrepar lleument aquest criteri. El demoscòpic, que suposa un 25% de la valoració final i està compost per 350 persones que són una mostra que representa tota la societat espanyola, va deixar Nebulossa en el segon lloc. I el televot, amb un pes d’un altre 25%, va atorgar la màxima puntuació a Mantra, que malgrat això no es va classificar. Nebulossa ací es va quedar en el tercer lloc.

La segona semifinal del Benidorm Fest se celebrarà aquest dijous 1 de febrer, i la final el dissabte 3 de febrer a partir de les 22:00 hores. Cal recordar que l’Ajuntament d’Ondara, tal com es va anunciar ahir, posarà a l’abast de tota la població una pantalla gegant al recinte del Prado aquest dissabte 3 de febrer per tal de que tot el món puga veure la gran final i animar al grup ondarenc. Per a això, es comptarà també amb la col·laboració de la Comissió Soledat 2024, amb servei de barra i Dj.

• L’escriptor ondarenc Jovi Lozano-Seser rebrà el Premi Isabel de Villena pel seu nou treball Assegut a la dreta del pare

• Dotat amb 12.000 € i la publicació de l’obra, és la segona vegada que l’autor ondarenc rep aquest guardó ja que ja guanyà l’edició de 2011 amb el volum Últimes existències

Ondara, 30.01.24. Els premis literaris Ciutat de València es lliuraran demà dimecres 31 de gener al Saló de Cristall de l’Ajuntament de València. Ho ha anunciat el regidor de Recursos Culturals, José Luis Moreno, després de recordar “la solemnitat d’esta cerimònia en la qual es reconeix públicament l’autoria de les obres seleccionades en les diferents modalitats del certamen literari que convoca anualment l’Ajuntament per a fomentar i donar suport a la creació literària”. Moreno ha explicat que “este acte coronarà la XLI edició d’estos premis de projecció internacional”. “Són els guardons culturals més importants que atorga el consistori i, a més de promoure la creativitat i l’escriptura, reconeixen i visibilitzen treballs d’autors i autores novelles i consagrats, als qui se’ls obri noves oportunitats per a la seua carrera literària”.

Pel que respecta als treballs premiats en la present edició, estos han sigut Assegut a la dreta del pare, de Jovi Lozano-Seser, guanyador del Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià; La terra i la paraula de Juli Capilla, destacat amb el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig en valencià; L‘encant dels xiquets de Manel Dueso Almirall, que s’ha alçat amb el Premi Eduard Escalante de teatre en valencià; Canvi de mans, de José Ángel García Caballero, Premi Maria Beneyto de poesia en valencià. També han sigut guardonats El talento, de Carmen Ródenas, Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà; Los impostores, de Francisco Carreño, Premi Celia Amorós d’assaig en castellà; Lo peor que le puede pasar a un niño, de Javier Liñera, Premi Max Aub de teatre en castellà; i Ser mirada, de Carmen Palomo Pinel, Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà.

José Luis Moreno ha recordat que, en total, es van presentar 1.646 obres, sent la poesia i la narrativa en castellà, amb 647 originals i 571 textos, respectivament, les modalitats amb major participació; i ha destacat que “este certamen literari, que mostra la diversitat de la literatura, amb diferents veus i perspectives, també s’ha consolidat com a impulsor de la indústria editorial”.

De fet, les obres guanyadores seran publicades, mitjançant un acord de coedició entre l’Ajuntament i diferents editorials especialitzades en cadascuna de les modalitats dels premis. A més, tots els premis consten d’una dotació econòmica que oscil·la entre els 6.000 i els 12.000 euros. Concretament, el d’Isabel de Villena de narrativa en valencià i el Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà, estan dotats amb 12.000 euros cadascun. El de poesia en valencià María Beneyto i el de poesia en castellà Juan Gil-Albert, amb 6.000 euros cadascun. Per als premis de teatre en valencià Eduard Escalante i teatre en castellà Max Aub l’Ajuntament ha destinat una dotació de 8.000 euros en cada modalitat. Finalment, els premis d’assaig en castellà Celia Amorós i assaig en valencià Josep Vicent Marqués rebren 10.000 euros cadascun.

Reconegut amb més de 40 premis i reconeixements literaris, Lozano-Seser, periodista, escriptor i comunicador ondarenc, recollirà així per segona vegada el Premi Ciutat de València ja que el 2011 ja el rebé pel treball Últimes existències. Pel que fa a l’autor, Lozano-Seser debutà en el panorama literari amb els volums de contes Sis contes i una novel·la incerta i Efectes Secundaris, però ha conreat igualment la novel·la (El traductor, Una història de ficció), així com l’experimentació de gèneres amb Últimes existències, treball distingit amb el Premi Ciutat de València 2011. L’exploració dels llenguatges creatius l’ha conduït també fins a la investigació o l’assaig i, pel que fa al teatre, amb F, El llibre de les cares va aconseguir el Premi Evarist Garcia 2017. Més recentment obtingué el Premi Alfons el Magnànim 2019 amb Pedres que han de ser remogudes mentre que el 2021 guanyà l’Enric Valor amb Després de maig, abans de l’estiu: una novel·la ambientada al poble d’Ondara que, a més del suport de la crítica, també ha tingut ressò entre la comunitat lectora ja que assolí la segona edició del treball als tres mesos de ser publicada.

L’obra reconeguda al lliurament institucional que tindrà lloc demà a València i que serà el nové treball de l’autor ondarenc, Assegut a la dreta del pare, serà publicada el proper mes d’abril per l’editorial valenciana Bromera.