ONDARA ES VA SUMAR AHIR A LA CONCENTRACIÓ CELEBRADA A PEGO PER LA DIGNITAT DELS LLAURADORS EN DEFENSA DE LA TARONJA VALENCIANA

Ondara, 26.02.19. Membres de l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Ondara van participar ahir, en representació de l’Ajuntament d’Ondara, en la concentració massiva que va tindre lloc a Pego, convocada per la Plataforma per la Dignitat del Llaurador en defensa de la taronja valenciana. Centenars de persones de tota la comarca es van sumar ahir a la protesta celebrada a la Plaça de l’Ajuntament de Pego per a demanar que es deixe de maltractar al sector citrícola valencià.

concentracio pego llauradors (1)

Una trentena d’alcaldes i regidors de diferents pobles de la Marina Alta van recolzar aquesta convocatòria. Un portaveu de la Plataforma per la Dignitat dels Llauradors va llegir el manifest, que va ser secundat per més de 100 municipis valencians. De la Marina Alta, s’han adherit a la plataforma Pego, Xàbia, Ondara, Pedreguer, El Verger, Jesús Pobre, Els Poblets, Beniarbeig, Benidoleig i L’Atzúvia.

Des de la Regidoria d’Agricultura d’Ondara, dirigida per Pere Picornell, es va posar un autobús perquè les persones interessades pogueren acudir anit a aquesta protesta des d’Ondara.

sdr

sdr

El manifest va ser el següent:

Manifest de la Plataforma en Defensa del Llaurador 25 de Febrer de 2019

La citricultura de les comarques de Castelló en particular i de la Comunitat Valenciana en general està travessant ja la pitjor campanya de les últimes dècades.

Esta situació afecta directament a la pèrdua de rendibilitat de les persones productores de cítrics i a la competitivitat d’un sector econòmic clau per als nostres pobles.

Més enllà de les repercussions comercials i econòmiques, la firma d’acords amb països tercers sense garanties fitosanitàries i deixant a eixos mateixos països que marquen els protocols d’importació a la Unió Europea, suposa obrir les portes de la nostra citricultura a l’entrada de plagues i malalties que tindria com a resultat un increment de l’abandonament de les nostres explotacions, amb el que això suposaria tant des de la vessant econòmica com mediambiental i de llocs de treball als nostres municipis.

Els integrants de la Plataforma per la Dignitat del Llaurador; formada per 15 ajuntaments de la província de Castelló (Nules, Borriana, La Vilavella, Vila-real, Castelló, Onda, Almassora, Moncofa, Betxí, La Llosa, Almenara, Xilxes, La Vall d’Uixó, Les Alqueries, Artana) i les organitzacions professionals agràries LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders, Fepac-Asaja, el Grup Intercoop de les Cooperatives Agrícoles de la Província de Castelló, l’Associació Local de Llauradors de Nules, Sindicat Central d’Aigües del Riu Millars, l’Associació de Pous de Reg de la Província de Castelló i l’Associació de Distribuidors i Aplicadors de plaguicides de la Provincia de Castelló i L’Associació de Comerços i cooperatives d’exportació de la Provincia de Castelló, a la que s’han sumat també els ajuntaments de les poblacions d’Albalat de la Ribera, Albalat del Sorells, Alberic, Albuixech, Alcalà de Xivert, Alcanar, Alcúdia de Crespins, Aldea, Algemesí, Alginet, Almisserà, Almoradí, Almussafes, Atzúbia, Bellreguard, Benaguasil, Beniarbeig, Benicarló, Benicassim, Benicull de Xúquer, Benidoleig, Benifaió, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Bétera, Bonrepòs i Mirambell, Cabanes, Càlig, Carlet, Castellnovo, Corbera, Cullera, Daimús, Eliana, El Perelló, Els Poblets, El Puig, El Real de Gandia, El Verger, Elx, Favara, Foios, Fortaleny, Freginals, Guadassuar, Jesús Pobre, Llaurí, Llutxent, Massalfasar, Massamagrell, Meliana, Montesa, Museros, Náquera, Oliva, Olocau, Ondara, Otos, Pedreguer, Pego, Peñíscola, Pobla Vallbona, Polinyà del Xúquer, Potries, Quatretonda, Rafelbunyol, Ribesalbes, Riola, Sagunt, Santa Bárbara, Santa Magdalena de Pulpis, Sant Jordi, Sant Rafael del Riu, Simat, Sollana, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Torreblanca, Traiguera, Vallada, Vilamarxant, Vinalesa, Vinaròs, Xátiva, Xeraco i Xeresa, i les poblacions agermanades de Nyons a França i Pont de Sant Martín a Italia han acordat novament i després de la primera convocatòria conjunta del passat 18 de desembre de 2018 i 21 de Gener de 2019 una mobilització conjunta, ara una multitudinària en cada una de les comarques citrícoles afectades en suport dels interessos de la nostra citricultura com activitat econòmica, social i mediambiental del nostre territori.

Eixim als carrers i places de nou a exigir la defensa d’este sector clau de la nostra economia per part de les Administracions públiques:

Primer.- Exigim ajudes directes per als xicotets citricultors que s’han vist afectats negativament esta campanya i que hagen tingut pèrdues.

Segon.- Exigim la revisió i renegociació de tots els acords firmats per la Unió Europea amb països tercers en allò que afecta a les concessions favorables a les importacions de cítrics, elaborant un estudi sòcio-econòmic de com afecten estos acords al sector citrícola europeu. Mentrestant, exigim l’aplicació de la clàusula de salvaguarda per la incidència negativa de l’increment de les importacions de cítrics de tercers països en la producció europea.

Tercer.- Exigim garantia absoluta per a la salut dels consumidors europeus en relació als cítrics importats de països tercers.

Quart.- Exigim etiquetes clares per als consumidors europeus en els productes importats de països tercers en els que s’informe al consumidor dels productes prohibits en la Unió Europea amb els que est tractats.

Cinquè.- Exigim garantia absoluta medi ambiental, implementant màximes cauteles i controls a les produccions citrícoles importades de països tercers, amb un registre comú d’inspecció fitosanitària unificada e independent per a tots els punts d’entrada de cítrics a la Unió Europea i per un altra l’establiment d’inspectors de la Unió Europea en els punts d’origen dels cítrics importats per evitar l’eixida de produccions infestades de plagues i malalties.

Sisè.- Exigim que als països tercers amb els que se realitzen acords una reciprocitat de les mateixes exigències que tenen les produccions de la Unió Europea, tant des del punt de vista de l’ús de productes fitosanitaris com de requisits de seguretat alimentària dels consumidors i obligacions laborals, mediambientals i protocols comercials.

Setè.- Exigim l’obligació del tractament en fred per a totes aquelles importacions que es produeixen de països tercers i que tenen declarades plagues i malalties de quarantena.

Vuitè.- Exigim el compliment de les normes establides en la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentaria, garantint els drets dels productors agraris davant de la distribució i impulsar una normativa comunitària que regule el bon funcionament de la cadena alimentària a nivell europeu i contemple la prohibició de la venda a pèrdues dels productes agraris.

Novè. Exigim l’establiment de mesures de control i inspecció per part de les autoritats espanyoles i europees del correcte etiquetatge dels cítrics als comerços, per a evitar frau al consumidor.

Desè: Finalment, i donat que no se compleixen cap d’estes condicions imprescindibles per a que els acords econòmics amb terceres països no afecten econòmica, social i mediambientalment al nostre territori, exigim al Govern espanyol i a la Unió Europea: L’establiment i adopció de mesures compensatòries per als productors citrícoles espanyols. i la suspensió de les importacions procedents de països tercers fins la revisió dels acords comercials, estudi de com afecten a les produccions europees i garantir unes relacions comercials equitatives i amb garantia absoluta de la sanitat vegetals dels cultius europeus.

Publicado en Actualitat, Ajuntament.