El llibre, Premi Enric Valor de Novel·la, narra la història de l’últim roder valencià
Ondara, 09.05.16. Després de la celebració de les tradicionals partides de raspall dels dissabtes, el trinquet municipal d’Ondara va acollir el passat 7 de maig la presentació literària de la novel·la “No mataràs”, del professor de Secundària i filòleg valencià, Víctor Labrado; una obra guanyadora de la vintena edició del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2015, que concedeix la Diputació d’Alacant. “No mataràs” narra la història biogràfica del considerat “últim bandoler valencià” i anteriorment jugador de raspall, Pepe “El Carinyo” de Rafelcolfer. Aquesta presentació va ser un acte organitzat per les Regidories de Cultura i d’Esports de l’Ajuntament d’Ondara.
El llibre, editat per Edicions Bromera, va ser presentat pel propi autor, Víctor Labrado, amb introducció de Vicent Romans Noguera, i va comptar amb la presència de la Regidora d’Esports, Mar Chesa, així com d’aficionats al món de la “pilota” que no van voler perdre’s aquest acte. “No mataràs” relata la història biogràfica de Pepe “El Carinyo”, un veí de Rafelcofer relacionat amb els maqui que, amb l’esclat de la Guerra Civil, es veu obligat a viure fugint de les autoritats.
“L’any 1936, entre els jugadors de raspall de la Safor, Pepe “El Carinyo” de Rafelcofer era un dels grans. Amb la Guerra Civil, i després d’una partida tràgica, el joc s’acabaria per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més insistent. Relacionat amb els maqui, sobrevivint d’amagat, jugant al gat i la rata amb la Guàrdia Civil, aquell home valent i bo es va convertir en un heroi popular, en l’últim roder valencià”. Víctor Labrado recupera en aquesta obra el mite d’un personatge admirat pel poble. Partint de la documentació disponible, reconstrueix la història d’aquell home que el pas dels anys ha anat silenciant. Amenaçat per l’esquerra primer i perseguit per la dreta després, Pepe “El Carinyo”” és “el símbol d’un món que s’acaba, i de la partida que tants valencians van perdre ofegats entre dos bàndols”.
