Aquest dissabte 21 d’octubre és projectaran quatre pel·lícules en l’Auditori Municipal d’Ondara
Ondara, 16.10.23. El Regidor de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Ondara, Jordi Dominguis, i la Regidora de Cultura, Nerea Mallol, han anunciat hui que Ondara serà una de les sales de projecció del IX Festival Cinema Ciutadà Compromés aquest dissabte 21 d’octubre a partir de les 18 hores. El IX Festival Cinema Ciutadà Compromés, organitzat per ACICOM (Associació Ciutadania I Comunicació), se celebra del 16 al 24 d’octubre. Es tracta d’un festival que ofereix nombrosos audiovisuals amb una mirada crítica cap a les realitats del nostre entorn.
El Festival de Cinema Ciutadà Compromés constitueix una oportunitat per acostar les productores, els seus productes audiovisuals i els autors i les autores, a la ciutadania valenciana compromesa. En concret, l’Auditori Municipal d’Ondara, dins de la seua programació per aquest mes d’octubre, acollirà la projecció de quatre films (curts i llargmetratges) emmarcats en aquest festival, des de les 18 hores (entrada gratuïta): «Sempre Cap Amunt» (22 minuts); «Dona» (11 minuts) ; «La Mestra» (79 minuts) i «Acció!» (33 minuts).
El responsable de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Ondara, Jordi Dominguis, ha explicat que el IX Festival Cinema Ciutadà Compromés està organitzat per ACICOM; una associació cívica fundada en 2009 per un grup de persones resilients i dedicada a defensar els drets de la ciutadania, especialment en els temes de mitjans i cultures de la comunicació, que entén l’audiovisual com un dels millors vehicles per fomentar nous models de vida, motivar conductes i actituds positives enfront de la humana existència, denunciar injustícies o generar anàlisi i reflexions vitals. Des del 2015 han consolidat un projecte singular i estimulant: el Festival de Cinema Ciutadà Compromés (FCCC). La IX edició del Festival Cinema Ciutadà Compromés d’ACICOM se celebrarà del 16 al 24 d’octubre de 2023 en diverses sales del País Valencià (entre elles, l’Auditori d’Ondara), promocionant el sector audiovisual del territori, creant sinergies de col·laboració amb les entitats socials i la ciutadania.
El Festival Cinema Ciutadà Compromés d’ACICOM està dedicat a l’exhibició de produccions cinematogràfiques i audiovisuals que reflectisquen un compromís amb la societat, els drets humans, el progrés social, l’ecologisme, la igualtat i la diversitat. De fet, les obres presentades al festival fan referència a alguna de les alguna d’aquestes temàtiques: Socials, sobre participació o reivindicatius; Memòria Democràtica i Històrica; Igualtat i diversitat; Ecologia i canvi climàtic; Drets Humans i cultura de la pau; Innovació i digitalització.
El Festival Cinema Ciutadà Compromés presenta enguany un certamen de Secció Oficial amb huit guardons, cadascun d’ells dotat amb un original premi ACICOM i una xicoteta ajuda econòmica de 200 €. Les categories de premis són les següents: Premi Audiovisual en Valencià; Premi Ciutadania (per a produccions socials, sobre participació o reivindicatius); Memòria Democràtica i Històrica; Igualtat i diversitat; Ecologia i Canvi Climàtic; Drets Humans i Cultura de Pau; Innovació i Digitalització; Premi Especial del Públic; i Premi Audiovisual Accessible.
De les projeccions que s’oferiran aquest dissabte 21 d’octubre a l’Auditori Municipal d’Ondara, Jordi Dominguis ha destacat «La Mestra» d’Ambra Llibres i Ambra Projectes Culturals, dirigit per Sergi Pitarch Garrido; documental que narra la història de Marifé Arroyo al voltant de la seua experiència pedagògica entre els anys 1974 i 1982 a l’escola de Barx, la Safor. Sinopsi: A través de diferents interlocutors, l’espectador connectarà amb una jove mestra de vint-i-quatre anys que va arribar a aquest poble de muntanya, amb poc més de 700 habitants, eminentment agrícola i rural, als anys del tardofranquisme i la Transició. La Mestra va posar en marxa un projecte educatiu igualitari, integrador i en valencià deixant una empremta inesborrable entre els seus alumnes i col·legues. Tot i ser filla de pares de Salamanca, Marifé aprengué a parlar i a escriure en valencià, per tal que l’alumnat poguera estudiar en la seua llengua materna. A més a més, aplicà tècniques d’ensenyament molt naturals i innovadores, per tant, diferents de tot allò que havia sigut l’escola del poble els darrers quaranta anys. El projecte educatiu de Marifé va revolucionar els alumnes, i en conseqüència a tot el poble. Els seus col·legues i l’alumnat s’obriren a la realitat de la vida de la comarca i, de sobte es trobaren amb un nou món al seu abast. El rendiment escolar, en conseqüència, va millorar dràsticament arribant fins i tot a màximes d’escolarització respecte als darrers anys. Malgrat totes aquestes enriquidores experiències la vida de Marifé va començar a trontollar quan certs sectors conservadors del poble es van posicionar en contra dels canvis, per considerar que l’educació que es donava a l’escola, era massa oberta. La mestra va començar a rebre missatges anònims i amenaces per ensenyar en valencià. La societat valenciana s’endinsava en la complexa Transició, i mentre els partits i mitjans de comunicació polititzaven la llengua, el poble de Barx es va veure convertit en un camp de batalla de dues idees molt oposades. La polèmica va esclatar definitivament quan una editorial al diari Las Provincias i diversos articles, acusaven Marifé de «catalanista», «soviètica» i «terrorista», que varen fer que, tota la virulència política del moment caigueren sobre ella i l’escola de Barx.
