L’AJUNTAMENT D’ONDARA INICIARÀ EL PROCÉS DE MINIMITZACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DE LES VIVENDES EN SÒL NO URBANITZABLE CONSTRUÏDES ABANS DE 2014

Podran legalitzar la seua obra les vivendes que complisquen els requisits següents: que s’ubiquen en sòl no urbanitzable (comú o protegit); que estigueren completament acabades abans del 20 d’agost de 2014; i que s’ubiquen en parcel·les amb característiques rurals

Ondara, 19.05.22. L’Ajuntament d’Ondara té previst començar la tramitació per a la legalització de vivendes en sòl rústic, arran d’una modificació en la legislació urbanística autonòmica que preveu que les vivendes ubicades en sòl rústic almenys complisquen una sèrie de requisits mediambientals, com, per exemple, no abocar les aigües fecals de manera incontrolada per a minimitzar l’impacte sobre el territori. A fi de començar la tramitació, la setmana que ve s’eleven a aprovació pel ple de la corporació, les normes de Minimització dels impactes generats pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable d’Ondara.

Segons ha avançat el Regidor d’Urbanisme, Francesc Giner, el procediment per a legalitzar vivendes en sòl no urbanitzable serà el de declaració de situació individualitzada; és a dir, cada propietari ho farà per a la seua parcel·la. Per a això, serà necessari que les vivendes s’ubiquen en sòl no urbanitzable (comú o protegit); que estigueren completament acabades abans del 20 d’agost de 2014; i que s’ubiquen en parcel·les amb característiques rurals. S’establirà un procediment per a justificar tant l’antiguitat com les condicions de la vivenda, així com la documentació a aportar per a finalment obtenir llicència de regularització de la vivenda, així com la corresponent llicència d’ocupació.

El terme municipal d’Ondara, igual que la major part dels municipis de la Comunitat Valenciana, presenta variada casuística quant a la implantació de vivendes en el sòl no urbanitzable, des de les realitzades a l’empara d’alguna de les anteriors legislacions urbanístiques amb parcel·les inferiors a la mínima actual, fins a les realitzades sense llicència o les transformacions de magatzems agrícoles en vivendes. La normativa urbanística vigent a nivell autonòmic (Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge TRLOTUP) no és aliena a aquesta problemàtica i per això preveu la possibilitat de minimització dels impactes territorials generats pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable (arts. 228 i 229 del TRLOTUP) i també la possibilitat de legalitzar totes aquelles vivendes existents que, complint les determinacions de l’article 230 del TRLOTUP, hagen procedit a la minimització del seu impacte territorial. Totes les vivendes del municipi que complisquen els requisits podran minimitzar el seu impacte territorial mitjançant la seua declaració de situació individualitzada (DSI).

Publicado en Actualitat, Ajuntament.