LA CASA DE CULTURA D’ONDARA ACULL LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “DIÀNIA. TERRA DE CASTELLS”
Ondara, 17.11.25. Dijous 13 de novembre, la Casa de Cultura d’Ondara va ser l’escenari de la presentació del llibre “Diània. Terra de Castells”, a càrrec del seu autor, Just I. Sellés. L’acte va reunir nombrosos assistents interessats en descobrir aquesta obra, que recorre la història i el paisatge fortificat de la comarca. «Diània. Terra de Castells», és un recull fotogràfic acompanyat de textos de 93 fortificacions per la Marina Alta i tot el territori de les comarques centrals.
Durant la presentació, l’autor va explicar el procés de creació del llibre i va compartir imatges i reflexions sobre la riquesa patrimonial de Diània, una terra marcada pels castells i les fortificacions que han definit el seu caràcter al llarg dels segles. Els participants van gaudir d’una sessió amena i didàctica, que va concloure amb la signatura d’exemplars i un espai per a la conversa amb l’autor. A la taula es van exposar altres obres de Just I. Sellés, que complementen la seua mirada sobre el territori i la història.
Amb aquesta iniciativa, Ondara reafirma el seu compromís amb la cultura i la difusió del patrimoni, oferint espais per a la trobada entre autors i lectors.
Sinopsi “Diània. Terra de Castells”
Diània –la mar de muntanyes i valls que oneja al sud del Xúquer– és un país abrupte, de castells enlairats sobre les penyes; fortificacions que un dia guaitaren els camins, el territori, i que en altres temps, també, bastiren campaments, allotjaren poblats i defensaren la gent de la terra. Testimonis de la violència humana i escenaris de la crua dialèctica de la guerra, els castells custodien els secrets dels esdeveniments passats: la nostra història fossilitzada en els nostres paisatges.
La majoria dels castells diànics són andalusins, fortificacions penjades dels tallserrats, alçades sobre penyes fortes, inexpugnables. Castells mil·lenaris d’època de l’emirat, derruïts, convertits en gruixudes filades de pedres; o fortins promoguts per l’administració del califat, escassos, cars de vore; o castells d’època de taifes, verdaders nius d’àguiles enaltits sobre els més destacats cims de les muntanyes. Va hi haure un temps, però, on els castells proliferaren a recer de la por; fou en l’època almohade, en la vespra de la conquesta feudal. Castellets que ataüllem enlairats sobre les penyes a les envistes dels nostres pobles, humils, construïts a prop de les alqueries per la pròpia gent de la terra amb l’únic propòsit de defensar-se de l’agressió que els venia.
En el capvespre dels seus dies, des de la serena talaia de l’abandó, els castells diànics remoregen, encara, batalles passades. Un llegat cultural, històric i arquitectònic que cal preservar, perquè enfortir les arrels, exercir la memòria col·lectiva, protegir el nostre patrimoni, ens dignifica com a poble.
REGIDORIA DE CULTURA * AJUNTAMENT D’ONDARA